Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 49

• Предыдущая
• 49/62
• Следующая

- Passem a les preguntes numeros nou i deu. «?Existeix la seguretat que Ratchett hagi estat apunyalat per mes d’una persona?» i «?Quina altra explicacio pot haver-hi de les seves ferides?». Segons la meva opinio, cientificament parlant, no pot haver-hi cap altra explicacio d’aquestes ferides. Suggerir que un home hagi copejat primer feblement i despres amb violencia; primerament amb la ma dreta i despres amb l’esquerra, i despres d’un interval d’una mitja hora, aproximadament, va infligir noves ferides al cos, ja mort, bah!, es un contrasentit.

- No -digue Poirot-. En efecte, es un contrasentit. Pero ?creu, voste, que imaginar que hi ha hagut dos assassins es mes versemblant?

- Com voste mateix ha dit, ?quina altra explicacio pot haver-hi?

Poirot va contestar com si es parles a si mateix:

- Aixo es el que jo em pregunto. Es el que jo no deixo de preguntar-me.

Poirot va acomodar-se en el seu seient.

- D’ara endavant tot es aqui -digue copejant-se el front-. Ho hem escorcollat tot. Els fets son davant nostre, clarament disposats amb ordre i metode. Els viatgers han desfilat tots per aqui, fent la seva declaracio. Sabem tot el que es pot saber… «superficialment».

Va dirigir un somriure amistos a monsieurBouc.

- ?Recordeu que vam fer broma sobre allo de jeure i de reflexionar? Be, doncs, vaig a posar la meva teoria en practica… aqui, davant els vostres ulls. Vostes dos cal que facin el mateix. Jaiem tots tres, tanquem els ulls i «pensem»… Un o mes viatgers han matat Ratchett. Qui de tots ells?

Capitol III

Alguns punts suggestius

Va passar un quart sense que ningu digues res.

MonsieurBouc i el doctor Constantine van intentar de posar en practica les instruccions de Poirot. Van esforcar-se per tal de trobar, a traves de la massa de detalls contradictoris, una solucio clara i concloent.

Els pensaments de monsieurBouc anaven desenrotllant-se de la seguent manera:

«No em queda altra solucio sino pensar. Pero el cas es que jo creia haver-ho pensat tot… Poirot creu, naturalment, que la noia anglesa esta complicada en l’afer. Pero jo no ho crec pas aixi… Els anglesos son extraordinariament freds. Sera, potser, perque no tenen imaginacio. Pero ara no es tracta d’aixo. Sembla que l’italia no ha pogut fer-ho… Es una llastima! Suposo que el criat angles no va mentir pas quan va dir que l’altre no va sortir del compartiment. Pero ?per que diria una mentida? No es gens facil de subornar els anglesos. Son tan inaccessibles! Tot aquest afer ha estat molt desgraciat. No se pas com en sortirem! Encara hi ha molts de treballs a fer. Van tan a poc a poc en aquests paisos…, les hores passen abans que ningu no faci res. I la policia d’aquests paisos caldria que es bellugues mes. En faran un gran plat, de tot aixo… No passa sovint un cas com aquest. Naturalment, sortira als diaris…»

I des d’aqui, els pensaments de monsieurBouc van seguir per uns camins que ja havien recorregut centenars de vegades.

Els pensaments del doctor Constantine es desenvolupaven de la seguent manera:

«Es molt estrambotic aquest homenet. Es un geni? O un guillat? Resoldra aquest misteri? Impossible. Jo no hi veig cap sortida. Tot es confus. Potser menteixen… Pero tant si menteixen com si diuen la veritat, tot resulta desconcertant… Les ferides son molt estranyes. No ho comprenc… Seria mes facil si l’haguessin mort a trets…, despres de tot la paraula pistoler significa que es mata amb una pistola. Quin pais tan curios, America! M’agradaria d’anar-hi. Es un pais tan avancat… Quan jo torni a casa cal que parli amb Demetrius Zagone…, ell ha estat a America…, te idees molt modernes… M’agradaria saber que fa en aquest moment Zia. Si la meva dona arriba a assabentar-se’n…»

Els seus pensaments seguiren per camins d’assumptes privats.

Hercule Poirot romangue absolutament immobil.

Qualsevol hauria cregut que dormia.

I, de sobte, despres d’un quart d’immobilitat completa, les seves celles van comencar de moure’s lentament cap amunt. Va deixar anar un petit sospir. I va murmurar com per a ell mateix:

- I, despres de tot, per que no? Si aixi fos… tot quedaria explicat.

Va obrir els ulls. Eren verds com els d’un gat. Va dir suaument:

-  Eh bien.Ja he pensat. I vostes?

Perduts en llurs reflexions respectives, els dos homes sofriren un sobresalt.

- Jo tambe he pensat -va dir monsieurBouc amb una ombra de culpabilitat-. Pero no he arribat a cap conclusio. L’aclariment del crim es cosa del vostre metier,no del meu, mon ami.

- Tambe jo he reflexionat profundament -respongue el doctor enrogint, i fent retornar la seva imaginacio de certs detalls pornografics-. He pensat en diverses possibles hipotesis, pero no n’hi ha cap que m’acabi de satisfer.

Poirot va assentir amistosament. El seu gest semblava voler dir:

«Molt be. No podien pas dir altra cosa. M’han donat la resposta que jo esperava».

Va quedar-se molt encarcarat, va dilatar el pit, es va acariciar el bigoti i comenca a parlar amb gran oratoria com si parles en un miting public:

- Amics meus, he revisat tots els fets en la meva imaginacio i m’he repetit totes les declaracions dels viatgers… amb certs resultats. Jo veig, d’una manera nebulosa encara, una certa explicacio que podria cobrir els fets tal com els coneixem. Es una explicacio molt curiosa, pero no puc dir, encara, que sigui la veritable. Per tal d’esbrinar-ho definitivament, caldra que faci alguns experiments.

»Voldria fer observar, en primer lloc, alguns punts que em sembla que son de molt interes. Comencarem per una observacio que va fer monsieurBouc en aquest mateix lloc, en ocasio del nostre primer apat al tren. Va comentar el fet d’estar voltats de persones de totes classes, de totes les edats i de diverses nacionalitats. Aquest es un fet, en efecte, forca rar en aquesta epoca de l’any. Els vagons Atenes-Paris i el Bucarest-Paris, per exemple, van gairebe buits. Recordo, tambe, un passatger que no es va presentar. Aixo es forca significatiu. Despres hi ha, tambe, certs detalls de menys importancia que criden l’atencio, per exemple, la posicio de la bossa de l’esponja de mistressHubbard, el nom de la mare de mistressArmstrong, els metodes que empra com a detectiu misterHardman, la suggerencia de misterMacQueen dient que el mateix misterRatchett havia cremat la nota que vam trobar, el nom de la princesa Dragomiroff i una taca oliosa en un passaport hongares.

• Предыдущая
• 49/62
• Следующая